domingo, 28 de febrero de 2016

11. Jesús de Natzaret i el missatge del regne

Clica sobre la imatge per ampliar-la


Els evangelis van ser produïts a partir dels textos Q (Q ve de l'alemany Quelle, que vol dir 'font', la font dels altres escrits), que els van servir de font d'inspiració. Després d'aquests textos es va escriure l'evangeli de sant Marc, que es va escriure destinat a la comunitat de cristians a Roma. Seguidament, l'evangeli de sant Mateu (67-75 dC) està escrit per a comunitats de cristians que s'havien convertit del judaisme. A continuació, l'evangeli de sant Lluc (67-75 dC) es va crear per als cristians que no havien estat jueus, sinó que eren d'origen grec. I, per acabar, l'evangeli de sant Joan que s'escriu per a les comunitats d'Efes, ciutat de l'Àsia Menor (Actual Turquia).

Es van anar distribuint de forma oral dels uns als altres i aquests quatre autors en forma de frases o narracions curtes. Els autors van organitzar els escrits en funció de la vida i de la comunitat on vivien.

sábado, 20 de febrero de 2016

10. Els joves cerquen sentit

A part de comentar algunes teories de Javier Elzo molt interessants, de les quals hi ha algunes de les que estic a favor i d'altres de les que estic en contra, també vam veure un vídeo d'un home que havia viscut un any seguint literalment el que deia "La Bíblia". Algunes formes de vida va poder complir-les, encara que amb alguna dificultat, d'altres no li van suposar gaires problemes; i d'altres, en canvi, no va poder dur-les a terme.

L'home que rep el nom de A.J. Jacobs, un filòsof i periodista, li agrada ser el seu propi experiment. Va escriure tres articles: El primer, "La vida subcontrada", on va contractar a un grup de gent i simplement vivien la seva vida per ell mentre Jacobs es dedicava a veure pel·lícules i llegir. El segon, consistia a dir tot el que li passava pel cap; és a dir, només podia dir la veritat. I el tercer, que és en el que ens centrarem, és: "El año en el que viví biblicamente"

Va fer-ho per dues raons: La primera perquè va créixer sense religió, i la segona perquè el preocupa el fonamentalisme de la religió i la manera en la qual està creixent actualment. Durant aquest any en el qual va viure d'aquesta manera, va dur a terme diverses accions: Per una banda, va tenir bessons aquell any, no es va afaitar la barba en cap moment, va tirar totes les seves samarretes que portaven polí-cotó, va lapidar a un adúlter (per voluntat seva), etc.)

Com a conclusió, tenir la Bíblia com a forma de vida i seguir-la de forma literal és impossible, ja que hi ha moltes lleis escrites en elles que no són factibles de seguir en l'actualitat. A més a més, no hi ha necessitat. No és més creient una persona que segueix de forma literal La Bíblia que un altre que té fe i creu en Déu.



jueves, 14 de enero de 2016

9. Un món envejós i benvolent

Elabora amb llapis un mapa conceptual de les idees fonamentals d'aquest text: 



Veiem el vídeo "La gente envidiosa" (Stamatea). Apuntem les idees fonamentals que ens donen clau sobre l'enveja i la seva superació:

  • L'enveja és una barreja d'emocions: tristesa, per no tenir-ho; i ràbia, perquè tu tens alguna cosa que jo no tinc.
  • És més senzill plorar amb el que plora que riure amb el que riu.
  • L'excel·lència porta enveja.
  • L'enveja ve de la baixa autoestima.
  • Darrede del succés hi ha un progrés: es dóna importancia al punt vencedor i no el procés. 
  • Ens comparem entre nosaltres.

Estàs d'acord amb el tot el que s'ha dit a l'entrevista? Cal que escriguis la idea més important, segons el teu parer i amb la que no estàs d'acord:

Idea més important

«Darrere del succés, hi ha un progrés: es dóna importància al punt vencedor i no el procés.»
Si tinguéssim en compte tot el que hi ha darrere abans de l'èxit, potser l'enveja no estaria tan present al món.

Idea que no estic d'acord

Estic d'acord amb tot el que han dit a l'entrevista. Per tant, no puc destacar cap idea en aquest apartat.




Com ja he comentat en aquesta entrada del blog, només tenim enveja del punt final, del punt de l'èxit; però no tenim en compte tot el procés que ha hagut de fer l'altra persona per acoseguir-ho. Per exemple, la noia de la dreta té la planta més gran i la de l'esquerra, pel seu tamany, té enveja. Però, el que no té present és que potser ha estat cada dia regant la planta dues vegades i ha deixat de fer unes altres coses per estar atenta i cuidar del seu ésser viu. Per això, abans de tenir enveja, hauriem de saber que és tot el que ha realitzat l'altre persona per arribar a l'èxit. Segurament, deixi d'interessar-nos. 

domingo, 10 de enero de 2016

8. Un món mandrós i compromés

A la llum de la lectura de la p. 19 del llibre de text: Com creus que un nen/a arriba a ser un "nen/a Emperador"?

Perquè en cap moment li han posat límits (no normes); perquè li compren tot el que vol sense cap tipus d'obstacle i, per últim, perquè el consenteixen molt.


Per què la manda és un "error"?, per què no pot ser una "virtut"? No seria millor un món ple de mandrosos que no facin guerres, que no inventin aparells contaminants, que se la passin tot el dia estirats al sofà?

Perquè al final, la mandra et limita a la teva vida, no et permet tenir bones oportunitats. La mandra no pot ser una virtut perquè no et deixa ser tu, et limita. Perquè persones que no són mandroses, són les que poden canviar el món.


Què pot aportar a la teva vida el sol fet de corregir l'error de la mandra?

Assolir els teus objectius, i sinó ho pots aconseguir a la primera, tenir la força suficient per tornar-ho a intentar.


Com es corregeix aquest error?

Amb diligència, força de voluntat, la intenció de canvi.


Veiem el video: A la llum de la xerrada d'en "El Seed", què en penses del seu compromís personal d'anar fent pintades pel món? Creus que li suposa un gran esforç fer-ho?

Crec que té moltes ganes d'expressar allò que sent i que tothom ho senti, encara que no entengui el missatge. No, no li suposa cap esforç perquè és el que a ell li agrada fer.


Diries que és un mandrós perquè només fa allò que vol, quan vol i res més, o potser el creus compromés amb algún objectiu?

No és mandrós, tot el contrari, persegueix els seus objectius fins que els aconsegueix, i ho fa de la millor manera que pot. Dóna el seu 100%.


Diríes que tu series feliç si et trobéssin en la situació de "El Seed"? Per què?

Sí, ho seria, perquè el que estaria fent és anar arribant als meus propòsits i intentant, poc a poc, canviar el món. Fent sentir des dels meus sentiments.



La mandra en moltes ocasions està present en el nostre cos, però hem d'intentar "lluitar" contra aquesta, i seguir fent coses sense parar, perquè si ens quedem a casa, ens quedem sense l'oportunitat de fer i descobrir grans coses. Per exemple, si no téns ganes d'anar a compar i envíes al teu germà, potser et quedes sense l'oportunitat de conèixer una persona especial, o simplement, de descubrir una cosa nova. Per això, amb força de voluntat i diligència, has de canviar la mandra per ganes de sortir i canviar el món.

jueves, 10 de diciembre de 2015

7. Un món luxuriós i honest

Pensa en casos concrets en què consideris que la instrumentalització del sexe pot fer mal a les persones:

Guanyar diners a costa d'un altre. Per la prostitució o publicitat.
Quan algú de la parella sexual només disfruta fent mal a l'altra. Quan algú de la parella se sent amb la possibilitat de fer el que vulgui només pel fet d'haver donat uns diners a l'altra.


Creus que la prostitució és un dels pecats de la nostra societat? Per què?

La resposta depèn de cadascú. Jo penso que no és un error quan un vol fer-ho perquè li agrada. Però, en el moment en el que ho fa per una necessitat i no té més opció, sí és un pecat. Quan no és respecta el límit de la llibertat de l'altra.


Què et sembla aquest plaer "d'un sol ús" amb altres persones, en lloc de cercar un sentit més autèntic de la sexualitat? 

És un moment de desfogament, de persona que se sent atreta molt per una altra, però es priva de poder conéixer a l'altra persona, de saber com és, de saber el que fa al seu dia a dia. Es priva de poder tenir altres experiències molt més profundes.


Creus que la prostitució és una activitat humana com qualsevol altra?

Sí, i tant que ho és, però en el moment en el que la persona és obligada o hi ha gent que guanya molts diners a costa de l'ofici d'aquest noi o aquesta noia, deixa de ser-ho.


Al tall del video que s'ha vist, què passa en el món? Per què existeixen aquests situacions?

Hi ha molta hipocresia. Es donen consells però alguns són els primers que coneixen l'existència d'aquest fet i no fan res. Existeixen aquestes situacions perquè es permeten. Si algú actués davant d'aquesta situació, no hi hauria tant.


On són els governs?

Per damunt de tot, busquen primer estar al poder, i si cal fer demagògia es fa, però sobretot volen el vot. Quan estan al cap d'amunt, ja deixem de ser importants.


La moral i l'ètica que lluïm, on és? Com és possible que es doni una hipocresia tan gran?

Per interessos econòmics, perquè si no et toca molt d'aprop se suposa que no ha succeït res. Perquè com no és una situació que visquem en primera persona es veu molt llunyà, pero d'altres coses que tampoc estan al nostre voltant sí ens importen, i molt.


Què es pot fer? (en general i personalment)

En general, no fer d'aquest tema i aquesta realitat un tema tabú, perquè llavors mai acabarà tota aquesta injusticia. I de manera personal, ser conscient de que existeix, no amagar aquet tema amb clau dins teu; preguntar, investigar; i, si per qualsevol cosa, arribessis a coneixer algú així, ajudar al màxim.


En relació amb la tercera pregunta, com bé diu Danielle Steel la luxuria és una sensació, un sentiment, temporal. Tot passa i aquest moment de màxima tensió també; per això, és molt més interessant dexar-ho de banda i obrir-te sentimentalment a l'altra persona. Perquè les relacions de la mateixa manera arriben, però de la manera que ella exposa és molt més especial. 

La luxuria, com diu ella, passa ràpidament, però una persona amb la que hagis compartit i mostrat la teva forma de ser i sentiments, es quedarà amb tu per molt de temps, i si la cuides, es quedarà per sempre.

jueves, 3 de diciembre de 2015

6. Un món compulsiu i pacient

A l'àudio es comenta que l'IRA està basada en l'agressivitat, en la defensa i en l'atac. Hi estàs d'acord? O creus que hi ha altres aspectes que poden influenciar?

Sí, estic d'acord, perquè la ira és produida per l'agressivitat, ja que és un moment de descontrol emocional; la defensa ja que tu actues amb ira quan et sents atacat; i l'atac perquè tu, a través de les paraules i, si la teva ira és desmesurada, a través dels cops; agredeixes a l'altre persona.
També pot influenciar la teva forma de ser, si ets més o menys tolerant, etc.


Comenta aquesta frase: "L'ira sorgeix quan ens sentim agredits"

El sentiment de la ira es produeix en el moment en el que la persona se sent ataca, com ja he dit a l'activitat anterior, agredida; i contesta de forma desmesurada a través de crits, i fins i tot, si se li descontrola, contesta a base de cops. Qualsevol persona pot sentir ira.


Què vol dir: "És un sentiment de negació davant el que està passant".

És una reacció del teu cos quan no acceptes la realitat que se't presenta; i contestes de forma agressiva.


Què passa quan generalitzem en nosaltres el sentiment de la Ira? I què proposen els professionals davant aquesta situació quan comenten la necessitat de la presa de consciència?

Ets agressiu, i pots arribar a fer coses de les que després pots empenedir-te. Per això, els psicòlegs recomanen que abans d'actuar es compti fins a deu i ún es relaxi abans d'actuar perquè com he dit pots arribar a reaccionar amb greus conseqüències.


Hi ha un moment en què la Ira és incontrolable i per tant es proposa ser-ne conscient de la situació abans d'arribar a aquest llidar. T'has trobat alguna vegada en aquest punt i has optat per seguir endavant o bé parar? Com has aconseguir parar o bé per què has continuat amb aquest estat d'ànim?

Depèn de la persona. Jo, quan s'apodera de mí el sentiment de la ira (poc usual), no puc relaxar-me en aquell moment, crido i segueixo cridant fins que passa una estona que ja ha passat aquest moment de tensió i em relaxo. Continuo amb aquest estat d'ànim perquè la meva manera de ser és així. Quan m'enfado de veritat, m'enfado.


Què en penses d'aquesta frase? (lligat amb l'estat de la Ira)

Negar la realitat i actuar contra aquesta de forma agressiva és adoptar l'actitut de la ira; si, per una altra banda, Si ho acceptes, i saps controlar aquest impuls d'enrabiar-te, hauràs demostrat ser diferent.



El sentiment de la ira dura un curt periode de temps, pero és un moment en el que tot el teu cos està en tensió, passes a un extrem en el que poques vegades et trobes. Per això, només pots evitar aquest impuls en un primer moment, contar fins a deu, regular-te i pensar; si passa un instant i no has tingut capacitat de controlar-te, pots arribar a fer coses que no t'agradin i per les que després hagis de demanar disculpes ja que portin greus conseqüències. La ira treu el pitjor de tu. 

miércoles, 4 de noviembre de 2015

5. Un món avar i generós

Segons el text que has llegit de la p. 16, quina és la definició d'avarícia?

"L'avarícia és el desig excessiu i desordenat d'adquirir només per guardar-les." Això en gran part es culpa de la nostra societat, que ens incita a gastar i consumir tant com puguem.


Quina diferència hi ha entre la gula i avarícia. Intenta posar un exemple:

La gola és aquella sensació de necessitat en la qual un cop satisfeta físicament, encara sentim que no és suficient a la nostra ment i seguim amb allò; en canvi, l'avarícia no és una necessitat inconscient, sinó que ets conscient i de fet vols fer-ho.


Fes un esforç i imagina't altres cares de l'avarícia que no surtin al vídeo que has vist i que estan reflectides a la societat, a Rubí:

- Amb els companys
- Als bancs (donen grans quantitats de diners amb l'unic objectiu de treure'n benefici).
- Al món editorial (només publiquen aquells llibres que saben que tindran èxit i no donen cap tipus d'oportunitats a aquells que no tenen experiència).


T'has trobat alguna vegada en una situació en què l'avarícia hagi motivat les teves accions: En quin moment?

Quan ets petit i portes llaminadures i ve tothom a demanar-te'n; potser al primer individuu li dones però a la segona ja no perquè no vols quedar-te sense.


Tenir més et fa millor que els altres. Si-no i per què?

No, el que et qualifica com a millor o pitjor persona no és tot el que et pertany, sunó la manera que téns de tractar als demés, la forma d'actuar, com ets.
Encara que malgrat això, la societat d'avui en dia no té aquests trets en compte. El que val es les notes que treguis a l'escola. Treure més nota que altres, molts, ho consideren com ser superior.


Normalment els avars estan molt motivats  aconseguir més i més d'allò que ja posseeixen en 
abundància. Quins arguments creus que els podrien convèncer del contrari?

* Els diners no són eterns, en algún moment s'acaben.
* Deixes de banda les relacions socials, la familia, i al final estas condemnat a estar sol. Malgrat tenir moltes riqueses.
* Males impressions. Al final, la gent acabarà donant-se conte de la teva obssessió.



Aquesta oració vol dir que la persona que es avara, sempre tindrà la necessitat de comprar, sempre hi haurà alguna cosa que li agradi més que la que s'acaba de comprar. Mai és suficient. Tanta obssessió acaba tenint l'avar, que intenta omplir els seus buits amb objectes materials que creurà que el faran sentir millor, però mai se sentirà bé perquè mai arribarà a tenir suficients coses.