7. Un món luxuriós i honest

Pensa en casos concrets en què consideris que la instrumentalització del sexe pot fer mal a les persones:

Guanyar diners a costa d'un altre. Per la prostitució o publicitat.
Quan algú de la parella sexual només disfruta fent mal a l'altra. Quan algú de la parella se sent amb la possibilitat de fer el que vulgui només pel fet d'haver donat uns diners a l'altra.


Creus que la prostitució és un dels pecats de la nostra societat? Per què?

La resposta depèn de cadascú. Jo penso que no és un error quan un vol fer-ho perquè li agrada. Però, en el moment en el que ho fa per una necessitat i no té més opció, sí és un pecat. Quan no és respecta el límit de la llibertat de l'altra.


Què et sembla aquest plaer "d'un sol ús" amb altres persones, en lloc de cercar un sentit més autèntic de la sexualitat? 

És un moment de desfogament, de persona que se sent atreta molt per una altra, però es priva de poder conéixer a l'altra persona, de saber com és, de saber el que fa al seu dia a dia. Es priva de poder tenir altres experiències molt més profundes.


Creus que la prostitució és una activitat humana com qualsevol altra?

Sí, i tant que ho és, però en el moment en el que la persona és obligada o hi ha gent que guanya molts diners a costa de l'ofici d'aquest noi o aquesta noia, deixa de ser-ho.


Al tall del video que s'ha vist, què passa en el món? Per què existeixen aquests situacions?

Hi ha molta hipocresia. Es donen consells però alguns són els primers que coneixen l'existència d'aquest fet i no fan res. Existeixen aquestes situacions perquè es permeten. Si algú actués davant d'aquesta situació, no hi hauria tant.


On són els governs?

Per damunt de tot, busquen primer estar al poder, i si cal fer demagògia es fa, però sobretot volen el vot. Quan estan al cap d'amunt, ja deixem de ser importants.


La moral i l'ètica que lluïm, on és? Com és possible que es doni una hipocresia tan gran?

Per interessos econòmics, perquè si no et toca molt d'aprop se suposa que no ha succeït res. Perquè com no és una situació que visquem en primera persona es veu molt llunyà, pero d'altres coses que tampoc estan al nostre voltant sí ens importen, i molt.


Què es pot fer? (en general i personalment)

En general, no fer d'aquest tema i aquesta realitat un tema tabú, perquè llavors mai acabarà tota aquesta injusticia. I de manera personal, ser conscient de que existeix, no amagar aquet tema amb clau dins teu; preguntar, investigar; i, si per qualsevol cosa, arribessis a coneixer algú així, ajudar al màxim.

En relació amb la tercera pregunta, com bé diu Danielle Steel la luxuria és una sensació, un sentiment, temporal. Tot passa i aquest moment de màxima tensió també; per això, és molt més interessant dexar-ho de banda i obrir-te sentimentalment a l'altra persona. Perquè les relacions de la mateixa manera arriben, però de la manera que ella exposa és molt més especial. 

La luxuria, com diu ella, passa ràpidament, però una persona amb la que hagis compartit i mostrat la teva forma de ser i sentiments, es quedarà amb tu per molt de temps, i si la cuides, es quedarà per sempre.

6. Un món compulsiu i pacient

A l'àudio es comenta que l'IRA està basada en l'agressivitat, en la defensa i en l'atac. Hi estàs d'acord? O creus que hi ha altres aspectes que poden influenciar?

Sí, estic d'acord, perquè la ira és produida per l'agressivitat, ja que és un moment de descontrol emocional; la defensa ja que tu actues amb ira quan et sents atacat; i l'atac perquè tu, a través de les paraules i, si la teva ira és desmesurada, a través dels cops; agredeixes a l'altre persona.
També pot influenciar la teva forma de ser, si ets més o menys tolerant, etc.


Comenta aquesta frase: "L'ira sorgeix quan ens sentim agredits"

El sentiment de la ira es produeix en el moment en el que la persona se sent ataca, com ja he dit a l'activitat anterior, agredida; i contesta de forma desmesurada a través de crits, i fins i tot, si se li descontrola, contesta a base de cops. Qualsevol persona pot sentir ira.


Què vol dir: "És un sentiment de negació davant el que està passant".

És una reacció del teu cos quan no acceptes la realitat que se't presenta; i contestes de forma agressiva.


Què passa quan generalitzem en nosaltres el sentiment de la Ira? I què proposen els professionals davant aquesta situació quan comenten la necessitat de la presa de consciència?

Ets agressiu, i pots arribar a fer coses de les que després pots empenedir-te. Per això, els psicòlegs recomanen que abans d'actuar es compti fins a deu i ún es relaxi abans d'actuar perquè com he dit pots arribar a reaccionar amb greus conseqüències.


Hi ha un moment en què la Ira és incontrolable i per tant es proposa ser-ne conscient de la situació abans d'arribar a aquest llidar. T'has trobat alguna vegada en aquest punt i has optat per seguir endavant o bé parar? Com has aconseguir parar o bé per què has continuat amb aquest estat d'ànim?

Depèn de la persona. Jo, quan s'apodera de mí el sentiment de la ira (poc usual), no puc relaxar-me en aquell moment, crido i segueixo cridant fins que passa una estona que ja ha passat aquest moment de tensió i em relaxo. Continuo amb aquest estat d'ànim perquè la meva manera de ser és així. Quan m'enfado de veritat, m'enfado.


Què en penses d'aquesta frase? (lligat amb l'estat de la Ira)

Negar la realitat i actuar contra aquesta de forma agressiva és adoptar l'actitut de la ira; si, per una altra banda, Si ho acceptes, i saps controlar aquest impuls d'enrabiar-te, hauràs demostrat ser diferent.

El sentiment de la ira dura un curt periode de temps, pero és un moment en el que tot el teu cos està en tensió, passes a un extrem en el que poques vegades et trobes. Per això, només pots evitar aquest impuls en un primer moment, contar fins a deu, regular-te i pensar; si passa un instant i no has tingut capacitat de controlar-te, pots arribar a fer coses que no t'agradin i per les que després hagis de demanar disculpes ja que portin greus conseqüències. La ira treu el pitjor de tu. 

5. Un món avar i generós

Segons el text que has llegit de la p. 16, quina és la definició d'avarícia?

"L'avarícia és el desig excessiu i desordenat d'adquirir només per guardar-les." Això en gran part es culpa de la nostra societat, que ens incita a gastar i consumir tant com puguem.


Quina diferència hi ha entre la gula i avarícia. Intenta posar un exemple:

La gola és aquella sensació de necessitat en la qual un cop satisfeta físicament, encara sentim que no és suficient a la nostra ment i seguim amb allò; en canvi, l'avarícia no és una necessitat inconscient, sinó que ets conscient i de fet vols fer-ho.


Fes un esforç i imagina't altres cares de l'avarícia que no surtin al vídeo que has vist i que estan reflectides a la societat, a Rubí:

- Amb els companys
- Als bancs (donen grans quantitats de diners amb l'unic objectiu de treure'n benefici).
- Al món editorial (només publiquen aquells llibres que saben que tindran èxit i no donen cap tipus d'oportunitats a aquells que no tenen experiència).


T'has trobat alguna vegada en una situació en què l'avarícia hagi motivat les teves accions: En quin moment?

Quan ets petit i portes llaminadures i ve tothom a demanar-te'n; potser al primer individuu li dones però a la segona ja no perquè no vols quedar-te sense.


Tenir més et fa millor que els altres. Si-no i per què?

No, el que et qualifica com a millor o pitjor persona no és tot el que et pertany, sunó la manera que téns de tractar als demés, la forma d'actuar, com ets.
Encara que malgrat això, la societat d'avui en dia no té aquests trets en compte. El que val es les notes que treguis a l'escola. Treure més nota que altres, molts, ho consideren com ser superior.


Normalment els avars estan molt motivats  aconseguir més i més d'allò que ja posseeixen en 
abundància. Quins arguments creus que els podrien convèncer del contrari?

* Els diners no són eterns, en algún moment s'acaben.
* Deixes de banda les relacions socials, la familia, i al final estas condemnat a estar sol. Malgrat tenir moltes riqueses.
* Males impressions. Al final, la gent acabarà donant-se conte de la teva obssessió.

Aquesta oració vol dir que la persona que es avara, sempre tindrà la necessitat de comprar, sempre hi haurà alguna cosa que li agradi més que la que s'acaba de comprar. Mai és suficient. Tanta obssessió acaba tenint l'avar, que intenta omplir els seus buits amb objectes materials que creurà que el faran sentir millor, però mai se sentirà bé perquè mai arribarà a tenir suficients coses.

4. La gola i l'austeritat

Defineix gola amb les teves paraules:

És la necessitat de menjar/beure/tenir més del que seria suficient per subsistir.


Creus que la gola té a veure amb el consum de roba? Si o No i per què?

Sí, quan no necessites més roba degut a que ja tens la suficient però igualment veus una samarreta que t'agrada i la compres.


Creus que el consum de drogues com el tabac i l'alcohol entre d'altres tenen a veure amb possibles mancances personals, "buits", etc. Per què?

Sí, però no sempre. Si parlem de persones joves, beuen o fumen perquè creuen que s'ho passaran millor, que disfrutaran més de la festa, per exemple; però quan l'edat de les persones supera un nombre d'anys, sí beuen o prenen diferents drogues o tabac per problemes, "buits", carences efectives.


On està l'essència de la gola, què ens fa caure a la gola? Per què ens deixem portar pel consum excesiu? Què ens manca personalment, que ens arrastra a tenir aquest tipus de comportament?

Tot està al cervell. Ens deixem portar perquè normalment succeeix per una cosa que ens agrada molt, i llavors, encara que ens sentim satisfets físicament, la ment encara vol, necessita, més. Depèn de la persona, però normalment és la manca d'afectivitat, ens falta alguna cosa i abusem de l'altre a la que podem accedir.

La gola és un vici, quan comences a menjar/beure/comprar no pots parar. Per això es pot qualificar com a vici. A més a més, com diu a la segona fotografia, "la gola necessita substituir buits, d'aquí el desig d'omplir-se permanentment amb alguna cosa". La gula, per tant, neix del buit que provoca algú, algo. Passa amb el menjar, per exemple: quan estas menjant algún aliment que t'agrada molt i arriba un punt que sents que ja no tens més gana, però encara aquest atipament físic, la ment no pot parar i segueixes ingerint menjar, sense parar, fins que sents que ja, realment, no cap res més dins teu o, per una altra banda, fins que ja no queda més d'això que estaves menjant.

3. Un món avar i generós

L'avarícia és aquell desig excessiu i desordenat d'adquirir riqueses per guardar-les.

De forma directa, em recorda a la nostra societat: la societat de consum. Sobretot és una realitat que passa amb la roba i la tecnologia.

Pel que fa a la roba, potser tenim l'armari amb les samarretes i els pantalons que es necessiten i que, per tant, no cal que se'n comprin més. Però, quan es passa per davant d'una botiga de roba, no es pot evitar fixar amb el vestit de l'aparador, o amb l'abric o la bufanda, i al final, passes a provar-te'l, et queda bé, li demanes a la mare i segons el dia, te'l compra.

El mateix succeeix amb les últimes tecnologies: tenim a la nostra propietat un mòbil que funciona increïblement bé, d'última generació, que és pràcticament nou; però clar, surt l'últim model i no puc evitar comprar-me'l perquè és millor. (Qui diu el mòbil diu la càmera, o l'ordinador, o el cotxe).

Personalment, no tinc aquest "problema" amb la roba o les últimes tecnologies, però sí que em passa amb els llibres. Llegeixo molts llibres, però en compro més. Potser m'estic llegint un llibre que he vist que em pot agradar, el començo a llegir, i si encara no l'he acabat i trobo un altre que m'agrada, el compro. No ho puc evitar. No tinc paciència. M'agrada tenir-los a la meva estanteria.

Com a conclusió, l'avarícia és una realitat que hi ha al món. La gent el que fa per sentir-se millor és donar un paquet de macarrons a la sortida del supermercat, o donar una moneda a les persones que estan a la sortida del mateix, ja que d'aquesta manera senten que d'alguna manera les seves consciències estan alleujades. Que "donen als més necessitats" una petita part del que tenen, pensant que la seva generositat no canviarà el món, però ajudarà.

"Ets esclau de la teva pròpia avaricia",

2. Els set pecats capitals

Durant els primers segles del cristianisme es va elaborar una llista de comportaments que calia evitar per dur una vida virtuosa. Eren 7 comportaments negatius que els seguidors del cristianisme es proposaven per esdevenir persones millors.
Aquesta llista rep el nom de "pecats capitals" (errors principals). En els segles que seguiren es va utilitzar abusivament fins que va caure oblidada en algun racó polsegós de la història.Nosaltres hem recuperat aquesta anàlisi a partir del pensament del filòsof Fernando Savater, que en el seu llibre "Los siete pecados capitales" fa un repàs de la societat actual a la llum d'aquesta antiga classificació.

Busca la definició d'aquests 7 pecats capitals i mira de trobar un sinònim actual per a cadascun.

Supèrbia
És l'actitud de superioritat que adopten els altres envers un col·lectiu.
Sin: arrogància

Avarícia
És la necessitat de tenir més del que es té, especialment tot allò que té relació amb els diners o les coses materials.
Sin: cobdícia

Luxúria
Moment de curta durada on et deixes portar per la passió i actues, a vegades, sense ser racional.
Sin: lascívia

Ira
És una emoció que apareix quan sents que algun fet que està succeint al teu voltant o a tu mateix és injust o indignant, però sense control.
Sin: còlera

Gola
És una sensació, actitud, emoció de desig desmesurat pel plaer en relació amb el menjar o, fins i tot, la beguda.
Sin: voracitat

Enveja
És la necessitat de tenir alguna cosa que és possessió d'una altra, sigui material o no.
Sin: gelosia

Peresa
És aquella actitud pessimista i de desgana que s'adopta davant d'algunes situacions, quan no tens ganes de fer alguna cosa que se't demana.
Sin: vagància

En aquesta vinyeta de la Mafalda, on diu que "equivocar-se és humà té relació amb el que s'ha comentat anteriorment, ja que els set pecats capitals, són una realitat que dia a dia es veu a la nostra societat. Qui no ha tingut enveja d'algun mòbil nou d'algun amic? O, qui no ha sentit mai que no té ganes de dur a terme alguna cosa i l'ha deixa't per l'endemà?

Sigui com sigui, poden ser considerats com errors, des del punt de vista religiós, i com bé diu la Mafalda, equivocar-se és humà. I nosaltres no podem ser-ho més, d'humans.

1. Societat actual

Reflexiona i fes una descripció de com és la societat actual. Posa en una banda aspectes que siguin més imperfectes o negatius, i en una altra, els que siguin més reeixits i positius.

Descripció de la societat actual:

La societat d'avui en dia es materialista, egoista i personal.

Materialista ja que ens movem i actuem envers els diners, egoista perquè els individus només busquen el benestar i benefici propi; i personal ja que cadascú podem dir que viu de forma individual, sense pensar en el col·lectiu que l'envolta.

Aspectes a millorar:

* S'hauria de formar a la societat no només amb assignatures com matemàtiques o llengua per tenir un bon futur, sinó personalment. A les escoles hauria d'haver més possibilitat de formar a l'individu interiorment, educant-lo moralment i amb pensament social.

* L'objectiu de moltes persones és guanyar molts diners per tenir cases grans i cotxes luxosos. El seu sentit vital és aquest, encara que hagi de treballar una gran quantitat d'hores i no pugui veure a la seva família. Cercar la felicitat hauria de ser la finalitat primordial d'un mateix, encara que no es tinguin grans riqueses. 

Alguns diuen: "TOT EL QUE ES COMPRA AMB DINERS, ÉS BARAT".

* Hi hauria d'haver més contacte físic. Últimament amb la tecnologia no es surt tant al carrer, tot ho vivim darrere d'una pantalla.

Aspectes positius:

* La comunicació i la tecnologia. Tenim la possibilitat de comunicar-nos amb persones que visquin a l'altra punta del món a cost zero, sense necessitat d'enviar cartes o fer trucades. Això és gràcies a que hem anat evolucionant en l'àmbit social, tecnològic, etc.

* L'agilitat. Actualment podem accedir a tot tipus d'informació gràcies a Internet i que un grup de persones comparteix el seu saber i el desa a la xarxa. Avui és molt més difícil desconèixer, ja que a Internet podem trobar tot tipus d'informació.