Aquesta llista rep el nom de "pecats capitals" (errors principals). En els segles que seguiren es va utilitzar abusivament fins que va caure oblidada en algun racó polsegós de la història.Nosaltres hem recuperat aquesta anàlisi a partir del pensament del filòsof Fernando Savater, que en el seu llibre "Los siete pecados capitales" fa un repàs de la societat actual a la llum d'aquesta antiga classificació.
Busca la definició d'aquests 7 pecats capitals i mira de trobar un sinònim actual per a cadascun.
Supèrbia
És l'actitud de superioritat que adopten els altres envers un col·lectiu.
Sin: arrogància
Avarícia
És la necessitat de tenir més del que es té, especialment tot allò que té relació amb els diners o les coses materials.
Sin: cobdícia
Luxúria
Moment de curta durada on et deixes portar per la passió i actues, a vegades, sense ser racional.
Sin: lascívia
Ira
És una emoció que apareix quan sents que algun fet que està succeint al teu voltant o a tu mateix és injust o indignant, però sense control.
Sin: còlera
Gola
És una sensació, actitud, emoció de desig desmesurat pel plaer en relació amb el menjar o, fins i tot, la beguda.
Sin: voracitat
Enveja
És la necessitat de tenir alguna cosa que és possessió d'una altra, sigui material o no.
Sin: gelosia
Peresa
És aquella actitud pessimista i de desgana que s'adopta davant d'algunes situacions, quan no tens ganes de fer alguna cosa que se't demana.
Sin: vagància
En
aquesta vinyeta de la Mafalda, on diu que "equivocar-se és humà té relació
amb el que s'ha comentat anteriorment, ja que els set pecats capitals, són una
realitat que dia a dia es veu a la nostra societat. Qui no ha tingut enveja
d'algun mòbil nou d'algun amic? O, qui no ha sentit mai que no té ganes de dur
a terme alguna cosa i l'ha deixa't per l'endemà?
Sigui
com sigui, poden ser considerats com errors, des del punt de vista religiós, i
com bé diu la Mafalda, equivocar-se és humà. I nosaltres no podem ser-ho més,
d'humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario