De forma directa, em recorda a la nostra societat: la societat de consum. Sobretot és una realitat que passa amb la roba i la tecnologia.
Pel que fa a la roba, potser tenim l'armari amb les samarretes i els pantalons que es necessiten i que, per tant, no cal que se'n comprin més. Però, quan es passa per davant d'una botiga de roba, no es pot evitar fixar amb el vestit de l'aparador, o amb l'abric o la bufanda, i al final, passes a provar-te'l, et queda bé, li demanes a la mare i segons el dia, te'l compra.
El mateix succeeix amb les últimes tecnologies: tenim a la nostra propietat un mòbil que funciona increïblement bé, d'última generació, que és pràcticament nou; però clar, surt l'últim model i no puc evitar comprar-me'l perquè és millor. (Qui diu el mòbil diu la càmera, o l'ordinador, o el cotxe).
Personalment, no tinc aquest "problema" amb la roba o les últimes tecnologies, però sí que em passa amb els llibres. Llegeixo molts llibres, però en compro més. Potser m'estic llegint un llibre que he vist que em pot agradar, el començo a llegir, i si encara no l'he acabat i trobo un altre que m'agrada, el compro. No ho puc evitar. No tinc paciència. M'agrada tenir-los a la meva estanteria.
Com a conclusió, l'avarícia és una realitat que hi ha al món. La gent el que fa per sentir-se millor és donar un paquet de macarrons a la sortida del supermercat, o donar una moneda a les persones que estan a la sortida del mateix, ja que d'aquesta manera senten que d'alguna manera les seves consciències estan alleujades. Que "donen als més necessitats" una petita part del que tenen, pensant que la seva generositat no canviarà el món, però ajudarà.
"Ets esclau de la teva pròpia avaricia",
No hay comentarios:
Publicar un comentario