4. La gola i l'austeritat

Defineix gola amb les teves paraules:

És la necessitat de menjar/beure/tenir més del que seria suficient per subsistir.


Creus que la gola té a veure amb el consum de roba? Si o No i per què?

Sí, quan no necessites més roba degut a que ja tens la suficient però igualment veus una samarreta que t'agrada i la compres.


Creus que el consum de drogues com el tabac i l'alcohol entre d'altres tenen a veure amb possibles mancances personals, "buits", etc. Per què?

Sí, però no sempre. Si parlem de persones joves, beuen o fumen perquè creuen que s'ho passaran millor, que disfrutaran més de la festa, per exemple; però quan l'edat de les persones supera un nombre d'anys, sí beuen o prenen diferents drogues o tabac per problemes, "buits", carences efectives.


On està l'essència de la gola, què ens fa caure a la gola? Per què ens deixem portar pel consum excesiu? Què ens manca personalment, que ens arrastra a tenir aquest tipus de comportament?

Tot està al cervell. Ens deixem portar perquè normalment succeeix per una cosa que ens agrada molt, i llavors, encara que ens sentim satisfets físicament, la ment encara vol, necessita, més. Depèn de la persona, però normalment és la manca d'afectivitat, ens falta alguna cosa i abusem de l'altre a la que podem accedir.

La gola és un vici, quan comences a menjar/beure/comprar no pots parar. Per això es pot qualificar com a vici. A més a més, com diu a la segona fotografia, "la gola necessita substituir buits, d'aquí el desig d'omplir-se permanentment amb alguna cosa". La gula, per tant, neix del buit que provoca algú, algo. Passa amb el menjar, per exemple: quan estas menjant algún aliment que t'agrada molt i arriba un punt que sents que ja no tens més gana, però encara aquest atipament físic, la ment no pot parar i segueixes ingerint menjar, sense parar, fins que sents que ja, realment, no cap res més dins teu o, per una altra banda, fins que ja no queda més d'això que estaves menjant.

3. Un món avar i generós

L'avarícia és aquell desig excessiu i desordenat d'adquirir riqueses per guardar-les.

De forma directa, em recorda a la nostra societat: la societat de consum. Sobretot és una realitat que passa amb la roba i la tecnologia.

Pel que fa a la roba, potser tenim l'armari amb les samarretes i els pantalons que es necessiten i que, per tant, no cal que se'n comprin més. Però, quan es passa per davant d'una botiga de roba, no es pot evitar fixar amb el vestit de l'aparador, o amb l'abric o la bufanda, i al final, passes a provar-te'l, et queda bé, li demanes a la mare i segons el dia, te'l compra.

El mateix succeeix amb les últimes tecnologies: tenim a la nostra propietat un mòbil que funciona increïblement bé, d'última generació, que és pràcticament nou; però clar, surt l'últim model i no puc evitar comprar-me'l perquè és millor. (Qui diu el mòbil diu la càmera, o l'ordinador, o el cotxe).

Personalment, no tinc aquest "problema" amb la roba o les últimes tecnologies, però sí que em passa amb els llibres. Llegeixo molts llibres, però en compro més. Potser m'estic llegint un llibre que he vist que em pot agradar, el començo a llegir, i si encara no l'he acabat i trobo un altre que m'agrada, el compro. No ho puc evitar. No tinc paciència. M'agrada tenir-los a la meva estanteria.

Com a conclusió, l'avarícia és una realitat que hi ha al món. La gent el que fa per sentir-se millor és donar un paquet de macarrons a la sortida del supermercat, o donar una moneda a les persones que estan a la sortida del mateix, ja que d'aquesta manera senten que d'alguna manera les seves consciències estan alleujades. Que "donen als més necessitats" una petita part del que tenen, pensant que la seva generositat no canviarà el món, però ajudarà.

"Ets esclau de la teva pròpia avaricia",

2. Els set pecats capitals

Durant els primers segles del cristianisme es va elaborar una llista de comportaments que calia evitar per dur una vida virtuosa. Eren 7 comportaments negatius que els seguidors del cristianisme es proposaven per esdevenir persones millors.
Aquesta llista rep el nom de "pecats capitals" (errors principals). En els segles que seguiren es va utilitzar abusivament fins que va caure oblidada en algun racó polsegós de la història.Nosaltres hem recuperat aquesta anàlisi a partir del pensament del filòsof Fernando Savater, que en el seu llibre "Los siete pecados capitales" fa un repàs de la societat actual a la llum d'aquesta antiga classificació.

Busca la definició d'aquests 7 pecats capitals i mira de trobar un sinònim actual per a cadascun.

Supèrbia
És l'actitud de superioritat que adopten els altres envers un col·lectiu.
Sin: arrogància

Avarícia
És la necessitat de tenir més del que es té, especialment tot allò que té relació amb els diners o les coses materials.
Sin: cobdícia

Luxúria
Moment de curta durada on et deixes portar per la passió i actues, a vegades, sense ser racional.
Sin: lascívia

Ira
És una emoció que apareix quan sents que algun fet que està succeint al teu voltant o a tu mateix és injust o indignant, però sense control.
Sin: còlera

Gola
És una sensació, actitud, emoció de desig desmesurat pel plaer en relació amb el menjar o, fins i tot, la beguda.
Sin: voracitat

Enveja
És la necessitat de tenir alguna cosa que és possessió d'una altra, sigui material o no.
Sin: gelosia

Peresa
És aquella actitud pessimista i de desgana que s'adopta davant d'algunes situacions, quan no tens ganes de fer alguna cosa que se't demana.
Sin: vagància

En aquesta vinyeta de la Mafalda, on diu que "equivocar-se és humà té relació amb el que s'ha comentat anteriorment, ja que els set pecats capitals, són una realitat que dia a dia es veu a la nostra societat. Qui no ha tingut enveja d'algun mòbil nou d'algun amic? O, qui no ha sentit mai que no té ganes de dur a terme alguna cosa i l'ha deixa't per l'endemà?

Sigui com sigui, poden ser considerats com errors, des del punt de vista religiós, i com bé diu la Mafalda, equivocar-se és humà. I nosaltres no podem ser-ho més, d'humans.